Volver

Per fi tinc el aval legal per ser lliure per acabar els documents. Després; no ho sé. La vida dirà; estic ja tant acostumat a la incertesa…

No sé quin dia aplicarà… Hi ha un sentiment generalitzat de negació davant una de les fites de humanistes autèntics… Ells/es estan avui en dia, més que mai, aconseguint en mons primitius; victòries que altres encara no volen reconèixer. Altres; potser estan tant acostumats a vèncer o perdre poc; que pot ser una de les raons per les quals; els tractats (del club privat); no estiguin acomplint-se. Crec es una de les raons principals; em manca de sentit veure-ho d’un altre manera.

No m’importa compartir amb tu que a desembre de 2025 vaig saber que aproximadament 10 persones primitives d’altres mons; esclavitzades severament com jo; y; classificats com a part de la seva guerra en aquest punt d’inflexió; encara; seguien lluitant. Es trist veure com creen indicadors de guerra freda y humans… Trist saber que computa poc en les seves guerres (part experimental); i tot i així… ho fan. No obstant es inspirador saber que com a mínim 10, 11, 12; els que siguin (mai donen dades exactes, i, si les donen, has d’acumular molt temps esclavitzat i sense preguntar); hem aconseguit atreure els seus mitjans de comunicació, y, si, a desembre de 2025 encara alguns resistien, se segur, els hi han fotut un pal mediàtic sense precedents. Algo que computa molt, però, mes tard en el seu emmalaltit món.

A vegades em qüestionen si he rebut ajuda indigna; em diuen que el mèrit no es gens meu… Jo els hi responc que he rebut ajuda de qualitat. També que soc fill de la Montse, resilient com ningú. Fill del Isidre, dur i persistent. Germà de la Mireia, animalista contundent. Y. Germà de la Sira. Qui em va ensenyar lo suficient per lidiar sota càmeres.

Però el que més els hi recalco es que tinc un cos preparat per rendir esgotat. Vaig estar en 10 dies, en ple brot psicòtic natural, dormint un total de unes 6h… No 6h cada dia no… 6h en total. Era jove i ells no existien en mi.

Que feia la curse navette a 12,5. Que el kilòmetre en el meu primer intent a 3.01 min. Vaig fer els 10.000 en el meu primer intent a 37 min. Vaig arribar a fer 5,8 km de cross amb uns 200m de desnivell a 17.04 min. Tot això sense entrenar. Només jugant a futbol en un equip de segona regional. Els hi dic que sí, que soc íntegre, i, sí digne. Però els hi recalco que ho soc en els principis que em proposo; no en tot. Que a vegades m’equivoco en els meus principis. Els hi poso i tot, exemples de no haver obrat bé en la meva vida terrenal en vers als principis que em proposo.

Que si volen la resposta més exacte que mesurin la meva dignitat e integritat en vers al meu cos, i la meva imperfecció. Que aleshores trobaran la resposta correcta del motiu per el qual que soc un dels ja 7 últims en sortir. També els hi comento que tinc 42 anys; això aporta experiència en la vida també…

I sobretot…

Que m’agrada trobar els equilibris.

Que no. Que no poden dir que si la Terra no fos un món tant abundant no haguessin posat tants esforços en intentar que el cas mental i mediàtic més contundent hagués acabat abans.

Sincerament em sembla tant indigne utilitzar a un esser viu així; que inclús en etapes on he dit: “Soc plenament voluntari i esclavitzat”. Doncs la fita m’arribava al cor…

Que incús així, afrontant el repte sense vacil·lar… Que si hagués rebut llibertat entre mig… Acord hagués estat sense problema algun. Estan emmalaltits psicòloga; ho estan.  

Mira; hi ha un noi que encara aguanta. Te vint i poc. Està en un altre món. Em diuen va ajustat… doncs, normal, te més ímpetu. Deu ser un cabró ven versàtil també, troba la sortida; troba el forat. L’admiro. Crec, que potser ja s’ha alliberat.

Depèn d’on sigui i qui envií la sonda dintre els primigenis més tecnològics: Pot trigar 1 mes en arribar i tornar la informació per mitjà dels canals de comunicació establerts entre ells.

Es com si hi hagués una llei universal que fes que Correos mai pugui desaparèixer (en USB… però no). El que vull dir-te es que fan estimacions.

A desembre. Vaig saber, que érem 3 els que sosteníem més als demès. Un per savi, de uns 60 anys. No se com ha trobat una manera de poder preguntar i no ser assassinat. Crec que el cabró ho fa preguntant per nosaltres i no per el nostre món. Segurament te notes i notes apuntades i els i diu que si duna info. ell dedueix un altre: es gràcies a la seva deducció i no a la info. obtinguda de tant poques persones i de mons tan llunyans… Cadascú te els seus mètodes.  

L’altre per dur y savi, més o menys de la meva edat. Aquest deu combinar el que fa el altre i el que faig jo.

Tots dos també d’un altre mon primitiu com el nostre.

Durant uns mesos; Jo i el jove t’he comentat; pensàvem que érem el últim casdcú dels dos. Ja a desembre ell es va adonar que no i jo uns dies mes tard. No érem els últims…

No obstant; vam adquirir una bona experiència pensant en solitari. Son així Psicòloga, no t’oblidis. Segons la seva visió del progrés comparat, si ets el últim tens molts més números de morir. Així creen llegendes, ídols i més subnormalitats dignes d’un joc de PC.   

Sobre els altres no en se res. Jo tinc els meus mètodes.

Es impossible no empatitzar amb aquestes persones tot i ni conèixer-les.

Vaig fer a final d’any un moviment contundent que ha perdurat fins a Tropea també pensant en ells i elles. Sense oblidar que el que prima es La Contienda. Que es primigenia e internacional.

Sense oblidar que segur son uns guerrers y unes guerreres i que afronten la seva eventual mort amb el cap ben alt.

A mi tant se’m en fot qui sigui el últim i a qui classifiquin com a llegenda en la seva xaladuria. Podria quadrar en 1 mes i ningú en lloc sabrà en 1 més qui ha sigut.

A gener només quedàvem 7.

Com t’he dit cadascú te els seus mètodes.  Sobre els 3 que diuen fem sostenir als altres; també estic jo.

El meu mètode. Y. Aquí si puc personalitzar més. Doncs casi mai he tingut noticia d’altres. Es de la casa. Cosecha propia.

Ceñirme al momento con Palo y Zanahoria. Un perfil mediàtic molt autèntic. Especialista en promoure coses útils y d’alt pressupost per als primigenis. Els hi sobra la pasta… Creu-me.

Hem fet les llançades més contundents; i hem promogut coses greus que en el nostre sentir; només tenen sentit; si estem en lluita contra pobles que han emmalaltit.

Emmalaltits com ho va fer al seu dia una part de la població alemanya sota el govern de Hitler; o una part de població actual israelita sota el govern de Netanyahu.

No tremolaria la meva dignitat; si algun dia els primigenis son colonitzats.   

No m’importa dir que hem sigut qui hem fet morir més primigenis enemics i qui em mantingut vives; més vides de les nostres (ja siguin primitives o no).

Et comento.

Jo sé també sempre t’has preocupat per mi com a individu, y, més que ningú a la Terra sabent de la seva existència. Que. Si no funciona la jugada i jo he de ser el últim en sortir… Has de saber aquestes coses:

(sempre primant la contienda per davant)

Mai t’he dit que en la espiritualitat un guerrer i la seva companya de batalla em custodien? Mai t’he dit que en lo terrenal (primitiu humà) la meva ja es lliure i es d’un altre món?

Mai t’he dit que la autèntica es encara d’un altre mon més estrany, que seria lletja a ulls nostres, donats els seus, i continua lluitant? Som tots dos espirituals. Som tots dos els més odiats del sector.  Segurament de entre tots i totes les primigènies: Doncs son de mitjana suprematistes.

Mai t’he dit que hi ha un guerrer ben gran que fa temps ja es lliure al seu món? Mai t’he dit que va ser ell més que ningú qui va protegir-me i va aconseguir que no rebés info. d’altres connectats d’aquest punt d’inflexió? Mai t’he dit que ell era conscient abans que jo; que La Terra era una de les Joyas de la Corona i que m’aprestarien més que a ningú?

Mai t’he dit que hi ha una guerrera humana; i; que alhora es psicòloga de carrera com tu? Fa temps ja es lliure.

En se poc d’altres guerrers/es; però sé lo suficient i con ello me basto. Diuen que soc el més il·lús i egoista. Jo els hi responc que soc el més idealista i que a la defensiva soc el més fill de puta. Als vint i pocs anys sin querelo ni comerlo em va venir un pensament que va harmonitzar amb el meu cor al instant: “La persona més perillosa que hi ha es la que es més bona persona”. No seré la persona més bona, però si ho soc de bona persona. Ara ja a febrer de 2026 he pogut comprovar que aquest pressentiment ha sigut cert.

Mai t’he dit que pobles més primigenis encara, que son del món primigeni, però no formants de tants tractats han vingut a posar ordre a la Terra i més enllà. No t’he comentat tampoc oi, que els primigenis més petits, en la seva mitja, son qui han sembrat més la discòrdia… Mai t’he dit oi… Que pensen tenen menys drets que nosaltres… Com t’he dit; els primigenis son pobles emmalaltits… Per molt que ho intentí; no entren gaire a raons.

Això si que segur mai t’ho he dit: A partir de 06/02/2026 si soc lliure no hi haurà documents fins que no et conegui. No poso nomenclatura doncs he aplicat no fer-ne més fins no ser lliure. Per cert, tu ho saps segur oi? Mai he reclamat una plena llibertat; sempre he reclamat tenir nano bots al cos segons la mitjana del nostre planeta. Tu segur sempre has sabut que soc un bon guerrer i donaves per fet.